El Conte viatger i el Correconte

Avui hem començat a fer el Conte viatger i el Correconte. El Conte viatger és un conte que s'inventen tots els nens de la classe, on els personatges són ells. El Correconte és un conte que van començar els de P-3 i que el continuen tots els cursos fins a 6è. Amb el recull de totes les parts del Correconte, al final farien un auca i la penjarien a l'Àgora. 

L'Eva va dividir el Conte viatger en 23 parts, una part per a cada nen. Ells havia d'escriure en una cartolina en forma de cova el seu tros. Jo he anat fent les línies a cada cartolina perquè els nens no escrivissin torts. L'Eva a començat a repartir les cartolines i els nens han començat a escriure. Els que no feien res han fet feines que tenien pendents. En Jan em cridava tota l'estona perquè estigués amb ell, que maco! Però quan l'Eva ha vist que tots ho havien fet malament i que la lletra del Correconte era massa gran, s'ha enfadat molt. Havia de tornar a demanar cartolines i tornar a retallar-les, tot perquè mai escolten quan ella parla. Ha marxat molt enfadada i els nens continuaven fent xivarri. Jo els he dit que havien fet molt malament, que havien de fer cas a l'Eva, que havien d'escoltar-la i, sobretot, que quan ella tornés, tots estiguessin callats i al seu lloc. 

L'Eva ha tornat, ja no estava tan enfadada i els nens estaven callats. Ho van tornar a fer, aquesta vegada bé. Vaig tornar a fer les línies a la cartolina, però ja era hora.

Espero que la setmana que ve ja tinguin fet els contes!

Les cartes...

 

I com els hi vaig prometre: Un altre dimecres amb ells!

Abans d'entrar a la classe, la Jessica ens ha reunit a tots a la seva classe per demanar-nos una cosa. Haurem de fer una foto de la classe, enganxar-la en una cartulina vermella que ens ha donat i explicar, en general, el que fem amb els nens de les nostres respectives classes. Ens deixa tota la Setmana Santa per fer-ho i quan li portem les penjara a un suro que hi ha a l'entrada. 

Quan he entrat a la classe estaven molt contents tots els nens. Sempre se'ls veu feliços, i això m'agrada. L' Eva m'ha dit que aquell matí havien arribat unes cartes per als nens. Ells, des de principi de curs estan en contacte amb els nens del Pallerola. Tots estàven molt contents i il·lusionats per aquest fet. L'Eva va anant repartint les cartes i els nens, primer el que estigués més callat, les llegien. Qué macos! Potser sempre ho dic, però són les dues paraules que poden aconseguir resumir com són i com me'ls estimo.

Ja són les 5! Hora de marxar. A alguns no els ha donat temps a llegir la seva carta. La llegiran demà. I mentre marxen, tots estan pensant què escriuran a la carta per respondre als nens del Pallerola.

 

"Per què no vas venir?"

Dimecres passat no vaig anar a La Tordera perquè estava malalta. Mireu si estava malalta que no vaig anar a veure'ls, i per a mi anar els dimecres a la classe dels Prehistòrics és sagrat!

Aquest dimecres tampoc he anat, ja que ens van avisar que com que hi havia vaga, no haviem d'anar. Però això sí, ens van dir que divendres hauriem d'anar. I ja em tenieu a mi, deu minuts abans que obrissin la porta amb moltíssimes ganes de veure'ls. Vaig entrar a la classe i ja tots els nens em van venir a abraçar, i preocupats em preguntaven com és que feia dos dimecres que no venia. La Imane em va abraçar molt fort i amb una cara d'angoixa em va dir: "Per què no vas venir?". Que maca! Els hi vaig explicar a tots el motiu de la meva abscència i tots es van tranquil·litzar. La Eva em va demanar que si us plau l'ajudés a fer els àlbums, perquè els nens els havien de portar abans de marxar de vacances de Setmana Santa. I això vaig fer, em va dir que comencés per els que pitjor estàven, com per exemple el d'en Mohamed. Estava tot fora de lloc, però encara tenia sort, la Eva havia d'ordenar el de la Imane, que li havia caigut a terra. Quin desastre!

Mentrestant, els nens feien racons lliures, ja que van anar d'excursió al Palau de la Música i es van comportar com nens grans. 

Només em va donar temps a fer quatre àlbums, però la Eva m'ho va agraïr moltíssim, ja que tindria menys feina els pròxims dies.

Abans de sortir em van preguntar si el pròxim dimecres vindria. I jo, amb un somriure a la cara, com sempre quan estic amb ells, els hi vaig prometre que tornaria.